Les claus d’una temporada històrica
Amb el retorn del Sabadell al futbol professional cinc anys després, volem repassar els moments més importants de la temporada, parlar dels pocs topalls i analitzar com un històric, que fa poc més d’un any navegava per l’infern de la Segona Federació, competirà l’any vinent a la Lliga Hypermotion.
Brillant pretemporada, inici notable
Com no recordem en anys, la pretemporada
va ser sinònim d’invicte. El projecte de Ferran Costa va aterrar a Primera Federació
després de vuit partits, entre els quals aconseguí 4 victòries i 4 empats.
Empats a zero com els assolits a les primeres jornades davant Eldenc i Cartagena
en un partit ajornat per la pluja o un frustrant 2-2, deixant escapar un bon avantatge
al camp de l’Atlético Sanluqueño.
Invictes a Europa
Les primeres victòries van caure
amb patiment i gran esforç: 1-2 en un llarg partit a Algeciras i un
lluitadíssim 1-0 a la Nova Creu Alta davant el Vila-real B, sumant la primera a
casa. Tot i que l’equip no va trobar el camí del gol ni amb l’Antequera ni al
temple contra el Terol (0-0), Alcorcón va començar a denotar el rumb de l’equip.
El 0-3 que trencava la maledicció de Santo Domingo engegà una mentalitat que,
tot i la prudència, ens feia veure que aquest equip podria fer grans coses
aquesta temporada.
L’empat contra el Nàstic (0-0) on
algunes circumstàncies fosques van agafar certa importància, destacant el paper
de quatre miserables “nostàlgics”, els quals amenaçaren seguidors del nostre equip
en finalitzar el partit, i la victòria a la primera ronda de la Copa amb el
Poblense (1-2), van tancar un octubre incommensurable.
Després de dos empats més a
Torremolinos (1-1) i en la visita del Tarazona (0-0), l’equip en va sumar dos triomfs
més a la lliga davant els filials de Betis i Sevilla per aferrar-se, ni més ni
menys, que a la lluita pel liderat. A més, estrena amb victòria a la Copa Catalunya
contra el Ripollet (2-3) i a 26 de novembre, invictes a les principals lligues
europees, deixant enrere fins i tot el Bayern de Munich.
De golejada en golejada,
campions d’hivern
Valgui la redundància, la ratxa d’imbatibilitat
a Europa va decaure la nit de l’Europa (2-0), ampliant-se, com es podia
preveure per la dificultat, amb l’eliminació a la Copa en una nit màgica contra
el Deportivo (0-2). Però qui pensés que el desembre faria abaixar del núvol el
Sabadell, especialment amb el tourmalet que l’esperava (Murcia, Madrileño, Ibiza
o Hèrcules)... ni de lluny. En absolut.
Tres punts més a casa contra l’Ibiza, ampliant la ratxa de
partits sense encaixar gol a la Nova Creu Alta, victòria sòlida als penals
sobre el Cornellà a la Copa Catalunya, igualant gràcies a Quim Utgés un advers resultat
en contra, magistrals tres punts a l’Enrique Roca amb un Joel Priego
espectacular en totes les facetes i per rematar el 2025, cop fort sobre la
taula guanyant el líder, l’Atlético Madrileño, 2-0, i posant-se només a un punt.
Un final d’any magnífic es va consolidar amb una arrencada
de 2026 summament brutal: 1-5 al Rico Pérez i 5-0 a la Nova Creu Alta davant el
Marbella per proclamar-se campió d’hivern. Tot començava a agafar un altre color.
Però el millor, estava per arribar.
Un febrer dificultós
La victòria a Terol (0-1) va ser l’última espurna de llum abans d’un complicat tram de temporada en dos empats amb Alcorcón (0-0) i Torremolinos (2-2), destacat per una acció polèmica que facilità el gol malagueny, i el trencament de la imbatibilitat a casa. A això se li van sumar dues derrotes en terrenys complicats com el Pepico Amat (2-1) i Can Misses (2-0). Afortunadament, l’equip es va refer amb una victòria sobre l’Atlético Sanluqueño (2-0).
Pel que fa a la Copa Catalunya, els
nois de Ferran Costa es van classificar per jugar la final davant el Barça
Atlètic després d’una victòria als penals sobre el Terrassa, igualant un advers
2-0 i, també des dels onze metres, imposant-se al Nàstic.
Mitjana anglesa a
domicili, contundència a casa
Març va ser un mes clau per posar un peu al play-off. A domicili, empats sense gols a
Cartagena i Tarragona, però la victòria se li escapà a Vila-real (1-1) amb
un error en els últims instants.
El
Centre d’Esports remuntà l’Algeciras (3-1), i reforçà la seva condició de líder, golejant
l’Europa (4-0) en una tarda màgica a l’estadi, trencant, alhora, aquell
malefici dels dies grans. Tot, summament arrodonit amb la gran incorporació al
nostre projecte, enfocada en un aspecte comunicatiu i fotogràfic.
Un play-off segellat
entre alts i baixos
La temporada es començava a notar
en el pes de les cames i amb l’arribada del mes d’abril, la plantilla ho va
patir. En un dia relativament còmode per reforçar-se al capdavant, l’equip va
caure derrotat amb el Betis Deportivo (1-3) en el partit que suposà la primera
derrota a casa en lliga.
Amb el full gas com a lema, el
motor no es va frenar i amb les victòries a Sevilla (1-2), a casa contra l’Hèrcules
(1-0) i a Marbella en un duel molt complicat de tirar endavant, conseqüència de
la matinera expulsió de Káiser, resolt amb el gol d’Alan Godoy a l’últim
instant, el play-off es va segellar.
L’objectiu de l’ascens directe,
que alhora no ho era, però que amb el pas de les setmanes s’havia convertit en
un repte, capaç d’assolir-ho, s’esvaí amb la derrota a casa contra l’Antequera
(0-1).
Tanmateix, amb el Múrcia i el
Madrileño, els arlequinats van igualar en pocs minuts un colpidor 0-2 i es van atorgar
al seu favor la diferència de gols, després d’anar perdent per 4-1 a Alcalá, caient
per un ajustat 4-3. Ja a Tarazona, un doblet in-extremis de López-Pinto, va confirmar
una segona plaça que no havia deixat de trontollar amb el pas de les setmanes.
Doble remuntada per tornar al futbol professional
Resolt l’embolic entre Pontevedra
i Real Madrid Castilla, van ser els madrilenys els rivals a semifinals. Ningú
va dir que fos fàcil, i menys ho va ser: superioritat blanca a Valdebebas amb
la necessitat de ser remuntada a Sabadell. Un 2-0 que en pocs minuts Joel
Priego i David Astals igualaren... i quan la pròrroga més estava a tocar, passada
d’Eneko Aguilar i doblet del manresà per caminar plegats cap a la final, tombar
el filial madrileny i romandre a dos passos de Segona.
A la final, el primer assalt tindria
lloc a Zamora. El Ruta de la Plata fou l’escenari d’un duel on els del “vell
amic” Óscar Cano s’imposaren per 1-0, provocant apel·lar a una nova remuntada.
La definitiva.
I la resta, és història: obre la
final López-Pinto amb un gol colossal, Eneko Aguilar evita la pròrroga i posa l’ascens
a tir, Quadri remata la feina i provoca una inadequada invasió de camp, i Xavi
Moreno dicta sentència. Festa, pirotècnia i ara sí, tothom a la gespa, consolidant
el segon ascens consecutiu i el retorn al futbol professional.
El rànquing general de
golejadors
El màxim golejador de la temporada, comptant Primera RFEF, Play-offs, Copa Catalunya i Copa del Rei, ha estat el santcugatenc Javi López-Pinto (11 gols). El segueixen Agustín Coscia (10), Rodrigo Escudero (9), Joel Priego (7) i Rubén Martínez (5).
Tanquen el rànquing Miguelete (4), Arthur Bonaldo (3) i comparteixen doblet David Astals, Genar Fornés, Alan Godoy i els golejadors de la final, Eneko Aguilar i Quadri Liameed (2).
Amb un gol trobem Xavi Moreno, l'últim golejador, Káiser, Tito Tolosa, Jordi Ortega i Quim Utgés.
La classificació,
jornada a jornada
El Sabadell ha comandat la
classificació de forma consecutiva entre les jornades 18-30 i 34. Pel que fa al
subcampionat, va tocar la segona posició les jornades 5, 13, 15, 17, 31-33 i de
la 35 a la 38, consolidant-se com a tal després de la victòria a Tarazona.
Cal destacar que en tota la
segona volta no ha tocat en cap moment cap posició inferior a la segona, ja que
el darrer cop que tancà la jornada com a tercer fou a la jornada 16, posició
que també ocupà les jornades 8, 12 i 14.
L’equip, a més a més, ha passat
més de mitja lliga, immers, com a mínim, al play-off, trepitjant la quarta plaça
les jornades 9 i 10 i el cinquè esglaó tant la 7 com la 11.
L’últim cop que el Sabadell
estigué fora del play-off fou a la jornada 6 (6è). A la jornada 4 classificà com
a setè i en les tres primeres començà la lliga dotzè, catorzè i tretzè.
Ha estat la millor temporada que us podíem explicar i si ens
ho permeten, l’any vinent ho continuarem fent a la Lliga Hypermotion.
Gaudim d’allò que ens hem guanyat, de la lluita assolida i d’un premi que, no sabem quant temps el tindrem, però mentre sigui nostre, recordem-lo com el que és: un pas més a la més que centenària història del Centre d’Esports Sabadell.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada