SOM DE PRIMERA RFEF: L'anàlisi d'una temporada plena d'alts i baixos
.JPG)
El Centre d'Esports Sabadell tornarà a jugar la temporada vinent a Primera Federació. Ho farà després de nou mesos intensos, amb situacions de tota mena en l'àmbit esportiu i extraesportiu, i aprenentatges de cara al futur com a entitat, però fent gala de la seva paraula: caure a la quarta categoria esdevé un viatge a l'infern de només una temporada, acabant, sempre, amb un retorn allà on mínimament correspon.
Complidors en l'arrencada
La
temporada va començar amb bones notícies, destacant el pas per la Copa
Federación. Exempt als Quarts de Final, el Sabadell engegà la seva participació
a la fase autonòmica, jugant les semis contra el Badalona i classificant-se per
a la final després d’uns agònics penals on la intervenció de Gianni fou
essencial. Una setmana més tard, l’equip aconseguí passar a la fase nacional,
guanyant al Cornellà, mèrit d’un espectacular gol de Sergio Cortés al minut 90.
Abans
d’enfrontar-se al Murcia als setzens del torneig nacional, els arlequinats van
engegar la lliga amb un tebi empat a zero contra el Torrent i un triomf per 2-0 contra l’Espanyol B.
El liderat al sac
Pel
que fa a la lliga, Centre d’Esports va començar el seu tourmalet tardorenc
visitant l’exigent Camp d’Esports i emportant-se una valuosa victòria per zero
a un, gràcies, per descomptat, a Miguelete. Continuant amb aquesta dura
travessia, els arlequinats van vèncer, amb igual resultat, al Cornellà. El sis
de sis tingué premi: líders abans de visitar al Sant Andreu.
La
victòria a Lleida arrodoní una setmana que ja per si havia començat gloriosa,
guanyant, ni més ni menys que a la Nueva Condomina, l’actual Enrique Roca. Després
de 120 minuts on l’equip plantà cara, igualant la diana local gràcies a Urri, els
penals tornaren a ser decisius per deixar fora un històric i assolir els
vuitens de final del torneig, fent un pas més per jugar la Copa.
Però la Copa s’escapà, novament, en una tanda de penals. Tocava visitar el Poblense als Vuitens de Final. I fos per les condicions del terreny de joc, el desgast dels jugadors o un rigorós gol que Fulgencio Madrid anul·là a Javi Delgado, van ser els baleàrics els vencedors de l’eliminatòria.
Els imprevistos del tourmalet
Tornant
al campionat domèstic, el Sabadell visità la UE Sant Andreu en un duel que tot
feia preveure que seria una festa del futbol català: ambdues aficions
entregades i dos equips jugant-se el liderat. Més enllà de la derrota per 2-1, qui
s’erigí en protagonista quan no li tocava ser-ho fou l’àrbitre.
Amonestant a tort i a dret, expulsant Rubén Martínez, Ton Ripoll i Urri en un
temps record, fent-se el desentès davant un clar penal a l’afegit...
Refent-se
de la derrota al Narcís Sala, els nois, aleshores dirigits per David Català,
van superar l’Atlètic Balears per tres a dos en un partit més recordats pels tres
gols de l’afegit, dos dels quals obra de Marru i Cortés, que pel joc desplegat
pels dos conjunts. Tres punts més, que de forma inextremis col·locaven novament
al Sabadell com a líder. Un regnat mantingut, malgrat la derrota, dies més tard, amb l’Olot.
Lesions i canvis a la banqueta
Arribar
al derbi amb el liderat a la mà no significava que els ànims estiguessin en un
núvol, el drama de les lesions tornava a aparèixer. Al malson de Peque Polo,
apartat dels terrenys de joc des de la pretemporada, cas similar al d’Alberto
Trapero, que encara no havia pogut debutar, s’hi van sumar Urri i
Ton Ripoll, ambdós de forma colpidora al tram inicial dels duels amb l’Ilicitano
(3-0) i Europa (1-1).
Contrastant
amb les males notícies, la ratxa de resultats semblava anar cap amunt, almenys
pels triomfs amb els dos filials. Però tot d’una, els empats van començar a
caure i els dubtes s’instal·laren: 0-0 amb l’Alzira, 1-1 davant una Penya
Deportiva amb nou, un 0-0 al derbi, més insípid sobre el verd que a la
graderia, on es complí amb les expectatives d’un gran partit, i dos empats més amb el Badalona Futur (1-1) i el Mestalla (1-1), començant a posar
sobre la taula la continuïtat del míster.
Perdent el liderat i fins i tot la segona posició, els arlequinats van “acabar”
l’any amb una bona notícia: la classificació pels Vuitens de la Copa Catalunya,
eliminant al Lleida (1-2).
En poc més de dues setmanes, tres entrenadors van ocupar la banqueta: primer un David Català que s’acomiadà de l’equip després d’una derrota amb el Torrent (0-1), seguidament en Conrad García, tornant al camí del triomf, superant al Terrassa de la Copa Catalunya i remuntant l’Espanyol B (1-2).
I finalment, David Movilla, que s’estrenà amb un empat (1-1) amb l’Andratx, caient eliminat a la Copa Catalunya, dies després, contra l'Espanyol (0-1).
Passos enrere en imatge...
No pensava que hauria de parlar, personalment, de situacions que com a redactor he viscut, però considero que, a vegades, hi ha fets que qui fa la feina que tots vosaltres llegiu, li toca viure.
El
derbi contra el Terrassa no va deixar només certs efectes adversos en el clima
de l’equip, sinó també en la imatge com a club. No es pot permetre que certs
individus intentin embrutar el prestigi d’una entitat més que centenària, apedregant
un autocar rival i deixant, sobre les parets del nostre estimat temple, una
petjada en forma de missatges feixistes en ple segle XXI. Això, per una banda,
i no és el que més m’ha tocat “de prop”.
El
pitjor és que, el dos de febrer, portant a terme totes les funcions que em
corresponien fer per apropar-vos minut a minut els fets més relatius del partit
entre la SD Ibiza i el Sabadell al Sánchez i Vivancos, vaig haver d’aguantar
insults i amenaces per part d’un grup d’aficionats.
Aquests,
constantment, no van deixar de recordar-me, de forma pejorativa, la meva
condició, entre altres qualificatius, obligant-me, en acabar el partit,
a sortir protegit pel personal del conjunt local per evitar que la situació
anés a pitjor.
Fos
perquè en aquell desplaçament hi havia, com a molt, quaranta arlequinats, o per
causes que desconec, només un minúscul grup de persones relatives al Centre d’Esports,
van tenir coneixement dels fets, ajudant-me i deixant constància del que estava
passant, uns fets denunciables, considerats de poc pes i poc verídics segons certs
mitjans, però que com a persona que va haver d’aguantar el tipus, puc
certificar que així van ocórrer.
I en resultats: quatre mesos sense guanyar a casa
L’era Movilla no va començar de la millor manera. Després de la derrota a Ibiza, Rubén Martínez va neutralitzar un gol del Lleida per estrenar-se com a golejador amb l’arlequinada.
El davanter de Maó va tornar a veure porteria set dies després a
Cornellà, on el seu gol i el penal de Sergio Cortés podien haver aixecat els
ànims... si no arriba a ser per la “losa” del gol local a l’afegit, en inferioritat
numèrica i celebrant que els tres punts estaven a prop, gràcies, en part, a Ortega.
Fora del Play-off, tot va entrar en una nova dimensió, i la visita del Sant Andreu no va fer més que enfonsar-ho tot. Amb un gol sud cent per cent quadribarrat, els nois de Xavi Molist van passar per sobre del Sabadell (0-4). I per rematar-ho, derrota a l’Estadi Balear després de fer un partit bastant notable (1-0), per veure de prop l’abisme de la Tercera RFEF i marcar distàncies amb el Play-off.
Olot marca el camí
A
nou jornades pel final, Olot, terra especial, tornava a fer acte de protagonisme, aquesta vegada per dictaminar si el camí
que podria seguir el Centre d’Esports seria el plàcid per tornar on mínimament
li corresponia, o continuar mirant cap avall, sense frens i cap a la dimensió
de la Tercera RFEF.
La
màgia volcànica va tenir el seu efecte, i gràcies a Miguelete, els tres punts van
arribar. Els primers de l’era Movilla, no obstant, van estar patits i amb certa
polèmica pels dos gols al 45 que el col·legiat anul·là al conjunt olotí.
Una
setmana més tard, davant un Alzira en línia descendent, el Sabadell va
tornar a guanyar com a local quatre mesos després, 4-0, destacant l'estrena golejadora de Javi Feria i un doblet de Miguelete.
.JPG)
Per
doblet, el que va clavar Javi Morcillo al Diego Quiles contra l’Ilicitano.
Triomf treballat per 2-3, patit fins al final i fent el que més costava:
capgirar el marcador i no decaure si el rival igualava la balança.
Com
deia un bon company del món periodístic, s’exigia una quarta victòria, i així va
ser: 4-0 a un Mallorca B sentenciat, doblet de Bakayoko i tres punts per
tornar al Play-off: cinquens.
S’escapa el principal objectiu
L’abril,
com a local va ser plàcid, però a domicili, tot el contrari. En el primer dels
quatre compromisos, l’Europa s’imposà amb dos gols de Jordi Cano i, malgrat el
gol de Sergio Cortés, no fou suficient per treure un punt del Sardenya.
Malauradament,
el pitjor no va ser el resultat, deixant l'equip fora de
les opcions d’ascens directe, sinó un nou i inexplicable
episodi, l’agressió patida per un jove aficionat, que sorprenentment no venia
dels aficionats rivals, sinó de seguidors del mateix Sabadell, situats a la grada.
A diferència del que va passar a Eivissa, hi havia 700 arlequinats al voltant, i això va agilitzar el procés sancionador. La llàstima és que si hi ha pocs testimonis, els fets perden credibilitat i tenen risc de ser menystinguts. "Has de xocar amb la realitat davant els teus ulls per certificar la seva certesa".
El
matiner gol de Rubén Martínez contra la Penya Deportiva fou el poc destacable d’un
duel, en el qual el Sabadell recuperà la quarta plaça i arribà motivat al derbi
vallesà.
.JPG)
A
l’Olímpic, aquestes mancances que s’anaven arrossegant en els últims partits van
tenir el seu punt àlgid i els nois de David Movilla no van complir amb l'exigència de tal duel. Derrota al derbi contra el Terrassa i cinquens, jugant-s’ho
tot en dues jornades.
De Play-off
L’últim partit de la lliga regular a casa, i depèn com anés tot, el darrer de la temporada, va acabar amb golejada, 5-0 a un Badalona Futur ja descendit. Miguelete, autor d’un hat-trick, Rubén Martínez i Sergio Cortés tornaven a col·locar quart als arlequinats.
Tot
o res: Paterna decidiria. Si queien els tres punts, cap al Play-off com a
quarts, però si s’empatava o es perdia, tot dependria del Torrent.
Ben
aviat, Sabadell i Torrent van fer els deures, avançant-se al marcador. No
obstant això, als de Movilla els hi va costar acabar de segellar la victòria,
però gràcies a Miguelete i Javi Delgado, feina feta, acabant la lliga com a
quarts i cap al Play-off. Un pas més, un pas menys.
Del patiment d'Ipurúa a l'eufòria de La Condomina
Els golejadors de la temporada
Copa Catalunya: Carlos Pérez, Miguelete, Miquel Ustrell i Quim Utgés ➡️ 1 gol
Copa RFEF
- Urri, Sergio Cortés i Rubén Martínez ➡️ 1 gol
- Javi Delgado ➡️ 2 gols
Segona RFEF
- Alfredo Pedraza, Káiser, Miquel Ustrell i Javi Feria ➡️ 1 gol
- Arthur Bonaldo, Javi Morcillo i Peque Polo ➡️ 2 gols
- Ton Ripoll i Ryan Bakayoko ➡️ 3 gols
- Javi Delgado ➡️ 4 gols
- Rubén Martínez➡️ 5 gols
- Sergio Cortés i Miguelete ➡️ 11 gols
Segona RFEF (Play-off d'ascens)
- Rubén Martínez➡️ 2 gols
- Peque Polo i Miguelete ➡️ 1 gol
La taula classificatòria, jornada a jornada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada